Guerra de Successió Austríaca | |||
---|---|---|---|
Maurici de Saxònia a la batalla de Lafelt, per Pierre Lenfant | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 2 de juliol de 1747 | ||
Coordenades | 50° 50′ N, 5° 37′ E / 50.83°N,5.62°E | ||
Lloc | Lafelt | ||
Estat | Bèlgica | ||
Resultat | Victòria del Regne de França | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
La batalla de Lafelt va lliurar-se al 2 de juliol de 1747 al poble de Lafelt al principat de Lieja (actualment a Bèlgica) al mig del camp d'Haspengouw. La batalla formà part de la Guerra de Successió Austríaca, en la qual van lluitar d'un costat el Regne de França amb el suport del Regne d'Espanya, Prússia i Baviera i d'altre costat la coalició de l'Arxiducat d'Àustria amb la república dels Províncies Unides, Rússia i el Regne de la Gran Bretanya.
Ambdós camps es disputaven la dominació dels Països Baixos austríacs. El principat de Lieja, on es troba el camp de batalla, va assajar de mantenir la neutralitat però els francesos cobejaven la ciutat de Maastricht, poc avall de Lafelt, considerada com la porta d'entrada a la república neerlandesa. De vegades es parla doncs també de la batalla de Maastricht.
El 1746 l'exèrcit francès inicià la invasió dels Països Baixos austríacs, prengué successivament Brussel·les, Anvers, Mons, Charleroi i Namur, i derrotà els aliats a la batalla de Rocourt.[4] Amb l'inici de la invasió del sud de les Províncies Unides, el càrrec de Stadhouder es convertí en hereditari, en mans de Guillem IV d'Orange-Nassau, el que va transformar la república en monarquia.[5]
En documents es troben diferents ortografies del nom del poble: Lafelt, Lauffeld, Lawfeld, Lauffeldt, Lauffield, Laveldt.